Entrellaçar generacions

Com el paper teixit em connecta amb el meu besavi

Comencem un viatge al passat que, com tots, té conseqüències en el futur.

El ressorgiment d’un àlbum

En tots els pisos on he viscut amb els meus pares, sempre hi ha hagut records del besavi: postals, fotografies, la seva agulla de corbata, el fermall del barret, el seu ex-libris, llibres que ell enquadernava, documents dels seus estudis de magisteri a l’Escola Normal de Barcelona.

Entre aquests objectes hi ha un àlbum meravellós de Salvador Solé Loràn, on cada pàgina conté un exercici de “trabajos manuales” que representa una lliçó de pulcritud, exactitud i autoexigència. Aquesta relíquia familiar va esdevenir la porta de retorn a la creació manual i l’inici del meu treball amb el paper teixit.

La descoberta del paper teixit

Passant pàgines de l’àlbum vaig trobar multitud d’exercicis de paper teixit, una tècnica que fins aleshores desconeixia. La textura, els colors, les formes, la traça manual, el diàleg entre les mans i el paper… Un dia el meu cap va fer “clic” i vaig començar a aproximar-me al besavi a través de l’experimentació amb el paper.

Escoltar allò que surt de les entranyes, una guia que m’empeny a entrellaçar elements per donar vida a noves peces.

Salvador Solé Loràn: un homenatge perenne

Des d’un principi vaig veure clar que calia homenatjar el seu llegat en cada peça que surt de les meves mans. Així va néixer el meu nom artístic: Sol E. Loràn —els seus cognoms presentats com a nom i cognom—, un record perenne que travessa generacions.

Gràcies a aquest nom he pogut conèixer família de la banda Solé Loràn que ignorava fins aleshores.

Em sento afortunada de poder preservar la seva memòria i aproximar-me a la seva manera de fer a través de cada segment teixit. Una connexió intangible però profunda que em guia a través del passat i el present, entrellaçant vides i temps una vegada més.