Entre les fibres: Com el fet de teixir paper esdevé una meditació

En una societat frenètica, amb el neguit persistent de saber-ho tot en tot moment i l’enorme automatització de les coses per deixar de banda el treball manual, l’acte de treballar amb les mans entrellaçant paper es converteix en un acte reivindicatiu i a la vegada refugi tranquil i sanador. Em poso en mode Sol E. Loràn per tornar a l’origen i recuperar l’autèntica essència.

Ara, això

Primer cal tallar el paper que en servirà d’ordit, la base en el qual teixir el paper. Per fer-ho cal fer uns talls precisos degudament calculats. En aquest moment comença el camí cap a deixar de banda les preocupacions i distraccions i posar tota l’atenció en els mil·límetres, el regle i el cúter. 

És com l’inici de les respiracions profundes de qualsevol pràctica meditativa, on aquest acte de concentració i intenció et connecta amb la realitat immediata oferint els primers respirs a la ment agitada.

La intuïció i la calma

Les ansietats i preocupacions desapareixen mentre les mans realitzen moviments repetitius que brollen de la intuïció. Entro en un estat de meditació conscient on les paraules no són necessàries, només la connexió entre les mans i el paper.

Els ritmes, el color i la forma sorgeixen de manera gairebé automàtica, natural, sense forçar, apareixen de dins cap a fora, les mans obeeixen una voluntat plàcida i silenciosa.

I és que enmig del soroll diari general i constant, trobar el moment de silenci interior pot ser tot un repte però esdevé una pràctica necessària. En la mesura que les mans treballen emergeix la calma interior.